"Is it love or is it surgery
Makes her seem so ill at ease
As she's begging you to please calm down
In her silk Armani on her knees

Did you carry out those threats I heard
Or were you only playing macho?
And the stains on her Versace scarf
Were they really just Gazpacho?"

Gazpacho (1995), Marillion

La fi de la religió falsa

Avui he trobat un pamflet sota la porta amb aquest títol. És dels testimonis de Jehovà. Una ullada ràpida i he llegit com s'ataca als homosexuals qualificant-los d'immorals; ja n'he tingut prou. Ara bé, el títol m'ha agradat. Si s'acaben totes les religions falses (i esperem que sigui aviat) viurem millor. Òbviament no en quedarà cap. Em sap una mica greu pel futbol...

El "sorry" de Gaudí

Aquest matí he anat al Park Güell a visitar al seu inquilí més famós, ja que el meu fill -que té tres anys- feia temps que m'ho demanava. Curiosament s'enrecordava de l'única visita que ell havia fet, jo diria que fa més d'un any. Doncs bé, tots els intents d'aproximar-se al drac (és un drac?) topaven amb el "sorry" d'algun turista assegut al costat, que volia dir "fuig d'aquí que van a fer-me una foto per poder-la ensenyar quan torni al meu país". O sigui que ja tinc nom pel bitxo en qüestió: "sorry" (per cert, no hi turistes en aquesta foto, mmm... Photoshop?)

Per què Gaspatxo?

Qualsevol que hagi intentat obrir un compte de correu a hotmail sap com de difícil és trobar un nom d'usuari que no estigui ocupat. En un moment de desesperació vaig escriure "nopotser", i resulta que també estava agafat.

A blogger potser no costa tant de trobar, però Déu n'hi do. O sigui que hauria d'explicar el perque de tots els noms triats prèviament i que han estat descartats per no estar disponibles.

Bé, el gaspatxo m'agrada força i recull aquesta idea de poti-poti, calaix-de-sastre que serà aquest bloc (per cert, "calaix" i "kalash" no estan disponibles).